 |
| Oli sobre tela de Josep Obiols (1894-1967), Museu de Montserrat |
Asseguda a terra,
damunt d’un coixí,
seriosa i destra,
mai no perds el fil.
Cadira amb madeixes
t’és companya afí.
La cara ben neta,
cabells recollits,
quan toca fer feina
t’estàs de perfil.
Oli sobre tela,
ets oli tan fi
que inspires tendresa
i joia subtils.
Qui gosi distreure’t
desfarà l’encís.
Jordi Boladeras, del llibre inèdit "A peu d'obra"
Molta tendresa.
ResponEliminaSalut i bon any
Què inspira sinó aquest quadre?
ResponEliminaGràcies i igualment, Jesús!
Guapo el quadre i el poema. Sí inspira molta tendresa però també em provoca fer-me la pregunta que sempre em faig quant veig a un nen o nena totalment concentrats en els seus afers: que deu estar pensant?
ResponElimina