"Lletra a Joan Salvat-Papasseit" de J. V. Foix

Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Barradas

Per damunt de la corda fluixa estesa de minuts i campanades entre els dos anys que acabem d’irresoldre (l’ensacat i el tot just destapat) vaig llegir, amb tot de gotims de raïm als dits i tonades de música lleugera a les bastides, “Lletra a en Joan Salvat-Papasseit” de J. V. Foix, publicada a la revista “Serra d’Or” el març de 1962, l’enllaç de la qual us copio en el camal d’aquests mots. Us la recomano perquè s’ho val i, per fer-vos venir salivera i fam de llegir-la o rellegir-la, us en transcric la ufana del tercer paràgraf.

“¿Recordes, Salvat, la darrera vegada que ens vam veure? Tu, amb bells mots trencadissos —talment la teva veu era aquell dia, frèvol— excel·lies a planejar per als mortals un esdevenidor optimista i esponerós en el qual el just seria honorat per una societat unànime, amb drets i deures iguals per a tothom. Jo, amb complicats sofismes, volia vèncer la teva activa simplicitat i desviar els teus sentiments cap a un relativisme extrínsec que jo devia creure avinent per a la investigació d’un munt de problemes que posava la nostra jovenívola indecisió. Tu que, mal informat, em feies fill honorífic de burgès, ambigu i amorós de troballes, vas dir-me: —Mireu, Foix: jo només sóc poeta. Són els darrers mots que he escoltat de tu. Estic content de dir-t’ho ara, al cap de tants d’anys, exiliat amb tants d’altres a la pròpia contrada. Potser per això enyorem els qui, com tu, heu abolit el temps, i gaudiu, sobirans, de la llibertat inexhaurible.”

Per llegir-la sencera:

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01479607811225095207857/ima0032.htm

També la trobareu a "J. V. Foix, Obres completes 2, Prosa" d'Edicions 62.