diumenge, 19 de desembre de 2010

Ves quin marrec

A més de conjurar el vil esternut,
Jesús, seràs parit d’aquí pocs dies.
Cada any neixes un cop. ¿I te’n refies
que tot estigui a punt: el xai llanut,

el caganer, la molsa i Tu, menut,
i el bou i els Reis i en Pep i la Maria?
Al cel, l’estel, i en terra, l’establia.
Qui miri de comprendre-ho va venut.

El món, si no batega pels nadons,
¿per què batega? Doncs au, vinga, a néixer.
Nadal ets Tu. Correm-hi tots. I a créixer.

Escampa el bé i l’amor per aquests mons.
I el pa i el vi. I fes que hi hagi pau.
I els amics vindrem tots a fer sarau.

[Remenant poemes d'arxius 'antics' he trobat aquest sonetet de Nadal que vaig escriure el 1992]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada