divendres, 10 de desembre de 2010

Matinada (1942)

Oli sobre tela d’Alfred Sisquella (1900-1964), Museu de Montserrat

De matinada, allà on els sentiments
s’afuen o es dilaten vacil·lants.
On la marea del son ens inclina
a furgar pensaments entre les mantes.
Allà, al peu del llit, on les sabates
testimonien, mudes, el desgast
a què ens sotmet el pas de la memòria.
Allà on la nit i el dia fan el relleu
de la llum, i l’albada, dins l’alcova,
esclata com un mar de robes blanques.
On el gest, fill calmós d’un llarg silenci,
ens inspira a aturar tot moviment
i a veure clar que ara, serenament,
amb els llençols de lli banyats de somnis,
podrem discórrer sobre allò que anit
vam apilar de qualsevol manera, 
irreflexivament, a la cadira.

 Jordi Boladeras, del llibre inèdit "A peu d'obra"

JB recita Matinada, a Sant Pere de Reixac, en el recital "Les veus de la natura":

http://www.diba.es/parcsn/parcs/videos.asp?id=1475&parc=0&menu=268&submenu=0

4 comentaris:

  1. Un poema preciós, destil·la molta tendresa i evapora rancors.
    Espero que "A peu d'obra" no paris d'escriure'n.
    Susagna

    ResponElimina
  2. Gràcies, Susagna. Em costa una mica d'entendre què vols dir amb això que el poema "evapora rancors", però tots, quan llegim, recreem o reinventem d'alguna manera o una altra una història.

    ResponElimina
  3. M’agrada com poses les paraules a cada pessic de vida del quadre. A la llum, a l’atmosfera que s’hi respira a l’expressió de la postura d’ella i a les arrugues de la cortina, llit i cadira.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Maria. Sí, és un poema que m'agrada. N'hi ha de meus que no m'agraden gaire, tot i que sovint també els salvo el cap. El quadre em continua inquietant com el primer dia: la dona es desperta, suposo. O es posa al llit després d'haver remogut llençols i manta? I què pensa? Alfred Sisquella va fer quadres molt "psicologistes"...

    ResponElimina