 |
| Foto: Lluís Valcàrcel |
Postal de l'Alta Ribagorça
Són tres i humils les bordes que dominen el paisatge d’Erill la Vall. Als seus peus cau el barranc de Basco i hi palpiten, al fons, les cases del poble. Darrere les edificacions es divisa la collada de Basco i, orientat al nord-oest, el cim de l’Aüt, modest, bellíssim, quasi anònim, eclipsat pels germans grans que el flanquegen tramuntanals i que el superen en altura. Comparades amb les esglésies romàniques disseminades per la Vall de Boí, les tres bordes també resten en un quasi anonimat. Contemplar-les descorda la imaginació. Només s’hi arriba caminant. Si el romànic ret homenatge a la religiositat, les Bordes de Basco ho fan a les feines del camp i a la ramaderia que, des de temps immemorials, han estat font de vida i gra de subsistència en aquestes latituds.
[Les bordes s’han calçat de camps de sèguel / i amb fils de garba treno una sanefa / que va del prat segat al clos de l’era. / Ja no es fa la mallada com es feia. / Horitzó o teranyina que m’atrapes, / on comença el paisatge i on acaba? / On et gronxes, aranya aspra insurrecta? / No temis, obre’m els ulls amb els llavis / i descarna’m, que sóc el teu bancal, / la neu que cau, el xàfec que no amaina. / Procura, inalterada i labial, / que les barnilles guerxes de les ales / no ens facin sets a la disfressa d’àngels. / No ens vestim, compartim la nuditat / d’una campana colgada a la neu. / Abracem la fredor que sentiran / les tres bordes humils calçant l’hivern.]
Jordi Boladeras, joia de les fulles altes, Papers de Versàlia, Núm. U,
Tardor 2008
Tardor 2008
Encara que amb retard, vull agrair-te el cap de setmana que vam passar a Erill La Vall. Van ser només dos dies i mig però ara, un any i mig desprès encara continua en mi el record i les sensacions d'aquella excursió, dels paisatges i les converses. A veure quan fem un altre similar.
ResponEliminaSí, sí, va estar molt bé, va ser un cap de setmana entranyable i ric d'amistats compartides. Jo encara tinc la fotografia (que vas fer tu, és clar) de tots davant la Borda de Basco central a la pantalla de l'ordinador. Si això que estic escrivint ara arribés a bon port i acabés sortint publicat, hauríem de repetir-ho, anant-nos-en a... l'Himàlaia!
ResponEliminahola Jordi som el roger i la mar els fills de la laura
ResponEliminaCom va?????Has fet més obres??quan ens tornarem a veure????????????????????
avisa a la nostra mare i diga-li el que ens vulguis dir perquè no tornarem a pensar amb aquesta pàgina web
Hola, Roger i Mar!
ResponEliminaMés obres? Sí, alguna coseta, però no està publicada. Ens podríem tornar a veure un dia que vagi a Erill a pujar l'Aüt, un cim que no he fet i que des de baix es veu preciós!
Com que no tornareu a pensar en aquest bloc??? Això ja ho veurem , he he!
D'acord, doncs, diré això mateix a la vostra mare.
Un petó!