Matar el pare

Autoautoretrat, de Nil Boladeras Andreu.

2n premi, categoria Joves, Noves tecnologies.

Premi de Fotografia Santiago Arizón 2010

                                                                                          Per al meu fill

sempre som més d’un i podem arribar a ser múltiples si el centpeus acidodesoxiribonucleic ens corona amb un pop després de matar el pare

dels vuit tentacles de l’herència els penjolls i caramulls de flàccida tendresa són arrencats d’arrel com el xiscle divisori que separa el fang amniòtic del buit pulmonar i en el seu lloc s’instal·la el quefir fermentador de l’afecte mutu

sempre som més d’un i la temptació de l’interrogant en el reflex ulcerat per l’àcid corrosiu de la comparança ens persegueix tant si som deformes nocturnals insomnes com l’angle recte i afilat d’un ciutadà cúbic

per créixer cal matar el pare però fill meu en l’intent procura no fer-me mal que els assassinats helicoïdals no ens proven i ens refredem si encollem un sabre acerat sense gàrgares prèvies

autoretratant-te en una doble acció em reconec en la necessitat d’interioritzar

que les flors tenen glaucoma

que mamem filiacions orgàniques

que naixem per autoretroatreure’ns

que som i deixem de ser per tornar a ser en el reflex intemporal del mirall


Jordi Boladeras