dissabte, 11 de desembre de 2010

Matar el pare

Autoautoretrat, de Nil Boladeras Andreu.
2n premi, categoria Joves, Noves tecnologies.
Premi de Fotografia Santiago Arizón 2010


                                                                                          Per al meu fill


sempre som més d’un i podem arribar a ser múltiples si el centpeus acidodesoxiribonucleic ens corona amb un pop després de matar el pare

dels vuit tentacles de l’herència els penjolls i caramulls de flàccida tendresa són arrencats d’arrel com el xiscle divisori que separa el fang amniòtic del buit pulmonar i en el seu lloc s’instal·la el quefir fermentador de l’afecte mutu

sempre som més d’un i la temptació de l’interrogant en el reflex ulcerat per l’àcid corrosiu de la comparança ens persegueix tant si som deformes nocturnals insomnes com l’angle recte i afilat d’un ciutadà cúbic

per créixer cal matar el pare però fill meu en l’intent procura no fer-me mal que els assassinats helicoïdals no ens proven i ens refredem si encollem un sabre acerat sense gàrgares prèvies

autoretratant-te en una doble acció em reconec en la necessitat d’interioritzar
que les flors tenen glaucoma
que mamem filiacions orgàniques
que naixem per autoretroatreure’ns
que som i deixem de ser per tornar a ser en el reflex intemporal del mirall


Jordi Boladeras


               

3 comentaris:

  1. Felicitats al Nil. Es una foto preciossa (el teu poema també es moooolt maco, no et piquis tu ara¡)

    ResponElimina
  2. Al contrari! És millor la foto que el poema, i me n'enorgulleixo.

    ResponElimina