També vindrem, Infant, a l’hora vella

J. V. Foix

Aquest any me l'he après de memòria

i el "declamo tot sol mentre aboco cabassades de sal a la bóta":

TAMBÉ VINDREM, INFANT, A L'HORA VELLA

També vindrem, Infant, a l’hora vella

Com a pagès, per ser més sols amb Tu;

Deixarem rella i la mula de sella,

I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances

I el que jo tinc en el graner tardà:

Llibres marcits, amb versos de vacances

On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,

Que és el més dolç per qui el sap confegir,

Però hi fa nit en platges i sahares,

I el teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu gallines ponedores

A camp obert, darrere el mur herbós,

Tocant al rec on maduren les móres

Per als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que em fan la passa curta,

Porto una leica i pàl·lids pensaments,

Cançons d’hivern en fontanes de murta

D’un monestir i un castell transparents.

Mantells eslaus i Florències alades,

Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,

Illes ardents i gorgs negres amb fades,

Llavor de goig i guies del Pertús.

I els segells nous de la Teva naixença

En atlas filatèlics estel·lars,

Vàlids per tots, per l’amo i pel remença,

Pels llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d’una casa forana

Escumejant vora la mar i el port;

—Omple-la Tu amb Ta divina ufana,

Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona,

Pastors i estels perduts serrat enllà,

La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,

I els corns reials qui sap qui els sentirà,

Vindré mudat, al costat de la dona,

Amb els vestits de quan ens vam casar.

                         El Port de la Selva, Nadal de 1948

J. V. Foix, Onze nadals i un cap d'any

J. V. Foix