dimarts, 28 de desembre de 2010

50 anys de "La pell de brau"

Davant certs aspectes de la realitat actual penso que aquest poema d’Espriu, del llibre “La pell de brau”, descriu perfectament, i amb la ironia que fa al cas, la nostra realitat de cada dia.

Essent com és la lectura d’un clàssic, encara hi som a temps de rellegir-lo abans d’acabar el 2010, just en el cinquantè aniversari de la seva primera edició el 1960.  

                     XII

No saps que les aixetes s’han fet
perquè no hi ragi l’aigua,
i les cases perquè passis
més saludable fred,
i els trens i els camins per al suport
del meritori nivell
de la general felicitat?
Com que no vol mai ploure,
és clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules,
les més sonores, tibants,
laudatòries paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!
Després, ja tip del tot i havent-te
escurat el pit, al llarg de la jornada,
en la còmoda escopidora que són sempre
els polidíssims carrers de Sepharad,
te’n vas a dormir, donant gràcies a Déu
en meditar amb esforç, original filòsof,
que falta un dia menys per a la mort.

Salvador Espriu, La pell de brau (1960)

3 comentaris:

  1. És així mateix, tal com dius. Fixa-t’hi!


    XII

    No saps que els telèfons s’han fet
    perquè no puguis canviar de companyia,
    i els bancs i caixes d’estalvis perquè hi posis
    diners i no te’n deixin,
    i els trens radials i les autopistes de peatge per al suport
    del meritori nivell
    de la general felicitat?
    Com que gastem tanta energia,
    és clar que hi ha d’haver centrals nuclears,
    i amb el diner no compres
    res del que vols i perversament necessites,
    excepte l’entrada
    per al futbol de les festes
    o per a les intangibles loteries nacionals.
    Però mentre els elohim
    juguen a coudineta,
    tu, tan senzill i sofert,
    et consoles
    empassant-te una a una
    les grasses paraules,
    les més sonores, tibants,
    laudatòries paraules
    que et serveixen quasi de franc
    els diaris i les televisions dels Grups neoliberals fatxes del món.
    Oh, el brou d’aliment, l’alegria
    d’aquests mass media a la paella
    sense oli i sense foc!
    Després, ja tip del tot i havent-te
    escurat el pit, al llarg de la jornada,
    en la còmoda escopidora que són sempre
    els polidíssims carrers de Sepharad,
    te’n vas a dormir, donant gràcies al Déu Mercat
    en meditar amb esforç, original filòsof,
    que falta un dia menys per a la mort o les rebaixes.

    Joan

    ResponElimina
  2. L'obra capital d'Espriu, fixa't que desprès de 50 anys encara reflecteix aspectes de la nostra realitat quotidiana com tu dius, però és entristidor adonar-se'n que tan sols han passat 50 anys.
    Joan, et felicito una versió de "la pell del brau" excel.lent!

    ResponElimina
  3. Només he pensat de substituir les paraules d'Espriu per alguns dels temes amb què ensopeguem un cop i un altre cada dia. Res més lluny d'un intent similar al del "Assaig de plagi a la taverna" de Pere Quart. La meva era una simple lectura 'prosaica' aproximativa.

    Joan

    ResponElimina