Què és un REUTILITZEMA

La idea original era posar el nom de “Reciclema” a qualsevol objecte destinat a les escombraries o a la deixalleria que fos salvat, en última instància, per allotjar-hi un text que, sense massa pretensions literàries, en justifiqués l’indult. El reciclema havia de viure de l’ocurrència més o menys poca-solta, i podia revestir-se de la ja llarga tradició de la poesia visual i de la poesia objecte. Que la peça resultant tingués tocs humorístics, lírics o quàntics dependria, evidentment, de l’autora o l’autor que la fes. Haig de confessar que m’agrada més la paraula ‘reciclema’ que ‘reutilitzema’. No obstant això, quan vaig explicar la meva idea a gent del ram del reciclatge, em van aclarir, amb tota la raó del món, que això que jo proposava no era un veritable “reciclatge” sinó una “reutilització”. D’aquesta constatació i de la meva connatural obediència va sorgir el nom nou: reutilitzema.

El reutilitzema ajorna la desaparició d’un objecte. És més: de vegades contribuirà a salvar una cosa (un despertador, una pantalla d’ordinador, una maquineta d’afaitar, un mocador de roba, una espardenya, una cartera de butxaca, etc.) que ens ha acompanyat i de la qual ens dol despendre’ns. Potser hi ha, darrere d’aquests reutilitzemes, un perfil de síndrome de Diògenes i de tirada a la conservació dels objectes que ens han estat més fidels i afectuosos. Potser sí.

També m’agradaria imaginar que els que agafem aquest ‘vici’ del reutilitzema puguem, algun dia, fer trobades públiques com els de les xapes del cava o els de les motoretes Harley-Davidson, i bescanviar-ne o, simplement, mostrar-nos-els amb l’orgull de qui ha salvat una vida objectual en el darrer moment. Alguns, els més artístics o revalorats, fins i tot podrien arribar a trobar compradors per a les seves exbagatel·les i exandròmines. En fi, somiar és de franc, i jo aspiro a donar llarga vida al “Reutilitzema”.

Us en mostro dos que tenia ben a mà i que han suposat la resurrecció de l’ànima d’un rotlle de paper de vàter i d’un tap de suro d’un Priorat excel·lent.

Rotlle de paper de vàter gastat

Reutilitzema textual que conté:

"No em miris així, amb aquesta indiferència i quasi menyspreu.
Al cap i a la fi sóc la columna vertebral del paper de vàter,
fidel lacai del teu cul. Si ho vols, llença'm a les escombraries.
Algun dia, tal vegada, t'enterraran a tu en un fosc nínxol allargat
com aquest tub,
i el teu recordatori portarà un bocí meu de pasta de paper".

Tap de suro usat

Sóc un tap de bon vi.

N'hi ha prou per subsistir?