 |
| Le déjeuner sur l'herbe (1863), Edouard Manet. Sobre el quadre, llegiu el brillant comentari de Raül Garrigasait a http://lacasaenobres.wordpress.com/ |
Ves per on!
I a mi que la nuesa d’un home o d’una dona m’inspira confiança, em fa somriure, m’empeny a l’emparança, em certifica la vulnerabilitat i la fragilitat dels cossos, m’ajuda a qüestionar-me la dictadura de les modes, em porta a acceptar la diferència, m'anima a ser tolerant, em reafirma en la bondat de l’exercici físic i em convida a estimar l’espècie humana!
I ara volen prohibir la nuesa a pobles i ciutats? En nom de què...? De la decència? De la dignitat? De la moral? Dels 'bons' costums?
Si caldria potenciar-la pertot!
 | ||
| Cursa nudista. Quina llibertat, córrer despullat! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada