Una visita a l'arxiu municipal de Sant Vicenç dels Horts

31 de juliol de 2012. Avui he començat les vacacions (abans de treure el bolígraf vermell, repenseu-vos-ho) i he volgut encetar-les amb un desgreuge històric que espero que em sabreu perdonar (o no): malgrat la meva feina i alguna de les aficions, mai no havia visitat abans l’arxiu municipal del meu poble.

Roser Calpe n’és l’arxivera des de 1987. Tot i la meva tara personal confessada en el paràgraf anterior, m’ha rebut molt amablement i hem parlat una estoneta sobre el fons de l’arxiu i les possibilitats que ofereix a algú que s’interessi per tot allò emparentat amb l’evolució del nostre municipi i, per extensió, de la nostra comarca.

Hem parlat de la Maria Esclapé, la guerrillera de Sant Vicenç dels Horts que va participar en la Guerra del Francès, més coneguda entre nosaltres amb el nom de “la Vailet”, sobre la qual hi ha ben poca documentació. Pel que se’n sap, era una dona valenta que assumia la feina de carregar les armes de foc i enardia els combatents enmig de la batalla.

També ha sortit en la conversa, arran de parlar de personatges locals menys coneguts i populars, el nom de l’apotecari Joan Martí Trenchs (1845-1920), llicenciat en filosofia i lletres el 1874 i en farmàcia el 1879. Del farmacèutic vicentí, el llibre Metges i farmacèutics catalanistes 1880-1906 (de Josep M. Calbet i Camarasa, i Daniel Montañà i Buchaca; Cossetània, 2001) en diu:

“A més de tenir una farmàcia de 1877 a 1920 a Sant Vicenç dels Horts, va conrear la literatura i és autor d’obres com: Lo pot petit o llibre dels perquès (1901); Dejuni i abstinència questió seria però tractada bastant humorísticament (1913); Fruita tarada: errades catalanes molt usuals y regles ortogràfiques pera evitarles, precedit d’uns Recorts de la meva joventut (1916); La Boyra; Salat i coent; Llana i manxiules; Una broma als socis protectors d’animals i plantas; Una fregada d’orelles; i No hi ha una salvació fora de l’església catòlica. També va escriure articles a revistes de l’època amb el pseudònim Lo apagallums del Llobregat”. En el llibre es ressenya l’origen de la informació, que és justament l’arxivera Roser Calpe.

Finalment, també hem parlat de les moltes llegendes i d’alguns tòpics que repetim tots els vicentins sobre la història local que són, si no falsos, sectàriament tendenciosos a causa justament de la ideologia dels cronistes que els van sustentar.

Després d’una estona més de parlar de tot i de res, i de constatar com seria d’interessant deslocalitzar de vegades les exposicions per arribar a més gent, m’he acomiadat de la Roser i d’unes noies que estan treballant en una exposició gràfica que es farà sobre els orígens del carrilet i la seva arribada i pas per Sant Vicenç dels Horts.

Ja a casa, el cuquet de saber més coses sobre el farmacèutic Joan Martí m’ha portat primer al llibre Escaquer vicentí, personatges populars de l’Agustí Caralt i Munné (escriptor i cronista vicentí de 88 anys), i he constatat que no li dedica entrada en l’índex alfabètic i, en canvi, la hi dóna al fill metge del farmacèutic. Llegint el capítol dedicat a aquest descobreixo “(...) que durant la revolució van entrar a casa seva per a destruir tot el que tingués tuf de religiós i no van saber veure un Sagrat Cor que presidia el menjador damunt d’un escut de la bandera catalana. Ell ho va considerar com un petit miracle que obnubilà els visitants. També hi havia col·locada al wàter de casa seva una rajola que posava: ‘Aquí jau Felip V’. Al·lusió clara al seu catalanisme i als fets de 1714”.

Son pare, l’apotecari escriptor, havia estat també (com manifesten alguns dels títols) un home ultraconservador i d’ideologia carlina que, per defensar el seu ideari, va optar per l’humor literari.

Per tal de trobar més informació, he anat a remenar L’Abans, Sant Vicenç dels Horts, recull gràfic 1890-1965 que, una vegada més, ha satisfet plenament les meves expectatives. El perquè: Ricard Pérez Alcázar en va ser el redactor i el responsable de la recerca documental i de la immensa informació que s’hi troba. I qui és Ricard Pérez? Doncs és fill de Sant Vicenç dels Horts i, actualment, el cap de la Secció de Valoració de l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares. Gràcies a ell, els fascicles Sant Vicenç dels Horts, recull gràfic 1890-1965 s’han convertit en un petit gran volum enciclopèdic del Sant Vicenç dels Horts contemporani, amb arrels que van força més enllà en el temps.

Conclusió: els dos arxivers se’n van adonar del pes específic de Joan Martí Trenchs.

Ricard Pérez utilitzarà uns quants textos d’aquest autor al llarg del volum per donar una punta de gràcia a certs temes que planteja. Per cert, si arribeu a poder llegir la pàgina dels fascicles/volum citats que adjunto escanejada, aquí la vida del personatge suma dos anys més, 1844-1921, en comptes dels anys de naixement i mort que apareixen en el llibre sobre els farmacèutics catalanistes: 1845-1920. Suposo que Roser Calpe me’n donarà raó.

No em puc resistir la temptació de copiar un paràgraf de Ricard Pérez en parlar d’un altre gran vicentí, Pau Modolell Sans (1872-1942), mestre privat, dramaturg, poeta i polític republicà que va activar en gran manera la vida social, cultural i política del canvi de segle:

“Les dues obres previstes, L’hereu escampa i Una fatlera, eren creacions de Pau Modolell. Joan Martí Trenchs tingué l’honor de ser qui l’introduí en la pràctica poètica i en la llengua francesa, la qual arribà a dominar amb perfecció. El repartiment de L’hereu escampa incloïa un jove Pere Ferrés Costa en el paper de mossèn Lluís. Així quedava lligat un heterogeni triangle literari. El carlisme de Joan Martí Trenchs, el republicanisme de Pau Modolell i el romanticisme de Pere Ferrés Costa conformaven una cruïlla vital que definia l’època.”. La negreta és meva.

Entrada que dedica Ricard Pérez Alcázar a Joan Martí Trenchs a L'Abans,
Sant Vicenç dels Horts, Recull gràfic 1890-1965