Últims preparatius de Trast abans de començar el concert |
La plaça de la Vila de Gràcia —fins al 2009,
plaça de Rius i Taulet, i per als graciencs, encara avui, plaça d’Orient— era
plena de gom a gom de l’ambient jove, tolerant i plural que sol respirar Gràcia
intensament durant les festes d’agost.
Vam arribar-hi quan tot just acabava el grup Ressaka, i Trast, el grup del Baix Llobregat, començava els preparatius per a la seva actuació. De fet, entre els set membres
de Trast n’hi ha tres d'Esplugues de Llobregat, una
de Cassà de la Selva, un de Barcelona, i dos de Sant Vicenç dels Horts.
Nil Boladeras durant l'actuació |
Feia una xafogor de mil dimonis i l’ambient pujat
de graus musicals i calòrics convidava al popular botibec
(la meva versió de botellón) a peu de festa i concert.
De seguida que Trast va encetar les notes, molts cossos es van començar a
moure amb la proposta enèrgica i
contundent d’un grup que experimenta amb sonoritats reggae, rumba o ska, i amb
melodies directes i lletres treballades.
Un gran ambient de Festa Major de Gràcia en concert |
Potser una de les característiques principals que transmet Trast des que comença a tocar és el seu estil festaire que encomana bon rotllo a tothom.
Algunes de les seves cançons i versions tenen un punt d’alegria desenfadada que insufla ànims en el públic i que inocula en l’ambient un agent anticrisi molt adequat per passar-ho bé.
Algunes de les seves cançons i versions tenen un punt d’alegria desenfadada que insufla ànims en el públic i que inocula en l’ambient un agent anticrisi molt adequat per passar-ho bé.
L’actuació va comptar també amb la presència a
l’escenari d’amics d’altres grups com Relamidos i Papagayo que es van voler sumar a la festa
sortint a cantar.
En un moment donat, els mateixos músics de Trast van desplegar a l’escenari una pancarta
reivindicativa amb una veritat com un temple:
La
cultura no és un luxe!
Camina que caminaràs... |
Felicitats per la part que et toca! I moltes felicitats pel Nil per compartir aquesta proposta musical, compromesa i reivindicativa. Sembla molt interessant i molt engrescadora. A veure si algun dia puc escoltar-los. Endavant i ànims! La cultura no és un luxe i caldrà lluitar aferrissadament perquè no ens l'esgarrapin encara més. Salut!
ResponEliminaGràcies, Susagna, pel teu comentari. I, tens raó, crec que vénen temps de lluita pels nostres drets.
Elimina