dijous, 16 d’agost de 2012

Concert de Trast a les Festes de Gràcia

Últims preparatius de Trast abans de començar el concert

Ahir a la nit van actuar Pèl de Gall, Ressaka i Trast amb motiu de la Festa Major de Gràcia. Les tres bandes havien arribat a la final del concurs de grups novells La campana 2012 i el va guanyar Trast, la qual cosa va significar que ells serien els que tancarien el concert de la nit del 15 d’agost de la plaça de la Vila.

La plaça de la Vila de Gràcia —fins al 2009, plaça de Rius i Taulet, i per als graciencs, encara avui, plaça d’Orient— era plena de gom a gom de l’ambient jove, tolerant i plural que sol respirar Gràcia intensament durant les festes d’agost.

Vam arribar-hi quan tot just acabava el grup Ressaka, i Trast, el grup del Baix Llobregat, començava els preparatius per a la seva actuació. De fet, entre els set membres de Trast n’hi ha tres d'Esplugues de Llobregat, una de Cassà de la Selva, un de Barcelona, i dos de Sant Vicenç dels Horts.

Nil Boladeras durant l'actuació
Feia una xafogor de mil dimonis i l’ambient pujat de graus musicals i calòrics convidava al popular botibec (la meva versió de botellón) a peu de festa i concert.

De seguida que Trast va encetar les notes, molts cossos es van començar a moure amb la proposta enèrgica i contundent d’un grup que experimenta amb sonoritats reggae, rumba o ska, i amb melodies directes i lletres treballades.

Un gran ambient de Festa Major de Gràcia en concert
Potser una de les característiques principals que transmet Trast des que comença a tocar és el seu estil festaire que encomana bon rotllo a tothom.

Algunes de les seves cançons i versions tenen un punt d’alegria desenfadada que insufla ànims en el públic i que inocula en l’ambient un agent anticrisi molt adequat per passar-ho bé.

L’actuació va comptar també amb la presència a l’escenari d’amics d’altres grups com Relamidos i Papagayo que es van voler sumar a la festa sortint a cantar.

En un moment donat, els mateixos músics de Trast van desplegar a l’escenari una pancarta reivindicativa amb una veritat com un temple:

La cultura no és un luxe!

Davant les permanents retallades que està patint el món cultural i educatiu, ja prou malmès històricament al nostre país, la gernació que omplia la plaça va aplaudir la iniciativa i tothom va continuar ballant i cantant fins al final al ritme de ‘camina que caminaràs, camina que aconseguiràs de mica en mica saltar tots els obstacles...’.


Camina que caminaràs...
Si en voleu més informació: http://www.trastmusica.com/


2 comentaris:

  1. Felicitats per la part que et toca! I moltes felicitats pel Nil per compartir aquesta proposta musical, compromesa i reivindicativa. Sembla molt interessant i molt engrescadora. A veure si algun dia puc escoltar-los. Endavant i ànims! La cultura no és un luxe i caldrà lluitar aferrissadament perquè no ens l'esgarrapin encara més. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Susagna, pel teu comentari. I, tens raó, crec que vénen temps de lluita pels nostres drets.

      Elimina