 | ||
| Sembla un restaurant, però no ho és. És la casa del Sacris i la Maite. Visca la Candelera! |
Fidel a la filosofia del Reutilitzema, el meu amic Sacris va salvar de la destrucció aquest vell rètol d’un restaurant proper i el va conservar. Mai no se sap en què ens haurem de guanyar la vida anys a venir... i un rètol és un rètol!
Ja fa uns quants anys que el Sacris i la Maite ens conviden a dinar a casa seva el dissabte de la Candelera. Cal conèixer un molinenc o una molinenca per entendre què significa la Candelera per als nostres veïns: una festassa d’aquelles que sacsegen de dalt a baix tots els racons d’un poble i la gent que hi viu i l’estima.
A mi, la gernació de la Candelera em supera, però no la cita culinària de la Maite i el Sacris, que acullo amb la boca oberta i un budell mig buit. Enguany, i gràcies a la Maite, els plats han estat deliciosos (igual que sempre), i no hi ha faltat una magnífica carta de vins blancs, negres i cava. La Marcel·lina, un cop més, també ha estat la pastissera ideal per llepar-nos els dits amb la seva creació.
El dinar s’ha anat animant amb una vivíssima polèmica al voltant del rol de la dona en la societat mercantilista actual, la visita de la Merkel, el trist paper de l’Estat espanyol en l’economia europea i uns quants temes més, amanits, no cal dir-ho, amb constants notes d’humor. En alguns moments, la passió ambiental i les diferents opinions han aconsellat establir la figura d’un moderador i torns de paraula. Llavors, els mateixos que havien provocat les normes, es distreien parlant amb els de l’altre cap de taula. L’olla de grills estava servida.
En fi, una magnífica vetllada que m’ha fet valorar molt positivament l’edició de la Fira de la Candelera de 2011.
—D’on véns, Jordi —em demana una veïna.
—De la Candelera!
—I què t’ha semblat, enguany?
—Un dinar boníssim!
La dona, estranyada, s’ha conformat amb la resposta.
—Tu sempre estàs de broma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada