 |
| El bes (1907-1908) de Gustav Klimt (1862-1918) |
Ara bé, res no ens impedeix d'ocupar el dia d'un sant (concretament, un vespre) amb una proposta liricofestiva: per què no llegir poemes d'amor el dia 14 de febrer? Així, doncs, si us ve de gust, aquí ho teniu:
“La droga més dura”
(recital de poesia amorosa)
amb
ROSER BOLADERAS / J. A. ARCEDIANO / JORDI BOLADERAS
Dilluns, 14 de febrer de 2011, a les 21 h
LA TASKA
Jacint Verdaguer, 101. Sant Vicenç dels Horts La Roser Boladeras farà una lectura dramatitzada de tres monòlegs: un de Woody Allen, un de Raymond Chandler i un de meu. José Antonio Arcediano i jo mateix llegirem alguns clàssics de la poesia amorosa de tots els temes i poemes nostres, amb alguna sorpresa intercalada.
DECISIÓN DE NO-MUERTO
He tomado por fin la decisión
que más atañe a nuestros intereses.
No me voy a morir
al menos en los próximos mil años.
Dame tu cuello.
Yo te ofrezo a cambio
el más hermoso y largo de los viajes.
Pongamos juntos rumbo a las tinieblas.
J. A. Arcediano
MANS QUE S'ESTIMEN
L'àncora càlida dels teus llargs dits,
en ser llevada, la pell va remoure'm,
i de la trèmula arena que els cossos
enterbolien lliurats al desig
n'apareixia, voraç, la mandíbula
del temps
—el vell esqual fred sempre escàpol
que osca, incansable, la quilla dels somnis.
L'única amarra ferma que tenim
són quatre mans gastades que s'estimen.
M'entra salivera amb la idea de poder assistir a aquest recital. Faré tot el possible per ser-hi de cos present.
ResponEliminaJa saps que seràs molt benvingut i celebrat!
ResponEliminaUna de les coses més meravelloses que ens deixa l'amor(ja que no és etern ni dura per sempre)és el testimoniatge dels sentiments escrits en paper.Aquets sí que perduren provocant una agradable sensació a qui els llegeix o els escolta.
ResponEliminaQue us vagi molt be el recital, m'agradaria poguer-hi assistir però de Cassà de la Selva a Sant Vicenç del Horts hi ha un bon tros!!
Que vagi molt bé, Jordi!
ResponEliminaMoltes gràcies! El recital de poesia eròtica que vam fer el desembre va anar força bé i, a més, vam riure molt. Crec que d'aquest recital (més enllà de la transcendència de la paraula "Amor" i de les infinites lectures, relectures i cataclismes que aquest sentiment pot arribar a provocar) també en sortirem amb un somriure als llavis. I com que el fem en una tasca a les nou del vespre, les barquetes ("montaditos"), la cervesa i el bon vi contribuiran a eixamplar-nos el cor per a l'expansió lletracorferidora.
ResponEliminaUna abraçada, Llir entre Cards i Jordi,
Jordi Boladeras
Jordi, no t'enfadis però... san valentine's day!!!!!! com és? com és? Segur que amb la resposta em deixaràs de pedra, ho sé, que m'hauré de passar les meves paraules!!!
ResponEliminaI per Halloween contes de por vestits de fantasmes?
Ho sento però algú ho havia de dir... jajajajaja!!!!
Laia, suposo que ja t'has llegit la meva pseudojustificació inicial però, a banda d'això, em sembla molt bé el que em dius i no ho penso rebatre.
ResponEliminaÉs més, transcric a continuació la reflexió que em va fer una amiga (que m'autoritza a penjar-la) sobre la meva proposta, perquè vegis que defensa la mateixa tesi que tu. Ara bé, per "Halloween" et prometo que no farem res.
Un petonet i endavant les atxes!
..............................................
Comentari de l'amiga:
"Ho sento, però ja et vaig dir l’altre dia que tenia una reunió escolar, més. Bé, un altre cop serà.
Ara, la renyada (no és per tu, és per com va tot): com ens hem de veure! Em sembla bé la teva argumentació del fet que també es pot aprofitar aquesta data, tot i que em sembla que qui més ho celebra són els centres comercials i “el tall britànic”.
Que trist que la globalització i la interculturalitat ens faci promocionar costums i festes aliens i en canvi celebrem les nostres, si és que ho arribem a fer, mig d’amagat i sense fer gaire soroll. Respectar altres cultures no ha de significar renunciar a allò que és nostre, però sembla que el nostre país està fet, cada vegada més, de persones que no saben protegir allò que és seu. La integració i la “multiculturalitat” aquesta que ens volen fer empassar no existeix ni aquí ni enlloc. És un eufemisme per deixar de banda (per no dir eliminar) les nostres coses i “aborregar-nos” a tots igual; Visca l’esperit comercial de les festes i visca la “multiculturalitat” uniforme.
De festes per celebrar, religioses i paganes, també en tenim, i cada cultura hauria de celebrar les seves i respectar els altres. No entenc per què hem de canviar Sant Jordi (que si que és una celebració més poètica, cultural i sentimental) per Valentí. No entenc per què hem de canviar la Castanyada pel Jalogüin. No entenc per què hem de canviar el Tió i els Reis (en tenim dos!) pel Santa Claus. Sort encara que no han trobat substitut per Sant Joan, però no desesperem, tot arribarà.
Ja paro que si no començaré a desvariejar.
Espero que sigui un gran èxit!
Un altre dia segur que vinc.
Una abraçada (virtual)"