diumenge, 6 de febrer de 2011

La droga més dura

El bes (1907-1908) de Gustav Klimt (1862-1918)
No hi hem cregut mai en Sant Valentí com a dia dels enamorats, però sí que en moltes contrades era celebrat amb relació a algun geni primitiu que anunciava, diu l'Amades, "el retorn del bon temps, el revifament de la vegetació i el rejoveniment del Sol, segons opinió primitiva". D'aquí als costums galants que conviden a l'aparellament i al festeig, com també diu l'etnòleg, només hi ha un pas. Potser per això, s'aprofita aquest sant i aquestes dates per exaltar comercialment l'amor... perquè la natura comença a despertar-se i a sentir la força de "la multiplicació dels ramats i la fecundació o fertilitat de la raça, segons opinió expressada pel mitògraf Saintyves (...)", com també ens aporta Amades. Nosaltres, però, som més de Sant Jordi, i ens esperarem una micona més (si aguantem) a desbridar els nostres instints amorosos.

Ara bé, res no ens impedeix d'ocupar el dia d'un sant (concretament, un vespre) amb una proposta liricofestiva: per què no llegir poemes d'amor el dia 14 de febrer? Així, doncs, si us ve de gust, aquí ho teniu:

“La droga més dura”
(recital de poesia amorosa)

amb
ROSER BOLADERAS / J. A. ARCEDIANO / JORDI BOLADERAS
Dilluns, 14 de febrer de 2011, a les 21 h
LA TASKA
Jacint Verdaguer, 101. Sant Vicenç dels Horts

La Roser Boladeras farà una lectura dramatitzada de tres monòlegs: un de Woody Allen, un de Raymond Chandler i un de meu. José Antonio Arcediano i jo mateix llegirem alguns clàssics de la poesia amorosa de tots els temes i poemes nostres, amb alguna sorpresa intercalada.



                      DECISIÓN DE NO-MUERTO

                  He tomado por fin la decisión
                  que más atañe a nuestros intereses.
                  No me voy a morir
                  al menos en los próximos mil años.
                  Dame tu cuello.
                                         Yo te ofrezo a cambio
                  el más hermoso y largo de los viajes.
                  Pongamos juntos rumbo a las tinieblas.

                                                           J. A. Arcediano



                                                   MANS QUE S'ESTIMEN

                                         L'àncora càlida dels teus llargs dits,
                                         en ser llevada, la pell va remoure'm,
                                         i de la trèmula arena que els cossos
                                         enterbolien lliurats al desig
                                         n'apareixia, voraç, la mandíbula
                                         del temps
                                                        —el vell esqual fred sempre escàpol
                                         que osca, incansable, la quilla dels somnis.

                                         L'única amarra ferma que tenim
                                         són quatre mans gastades que s'estimen.

                                                                                       Jordi Boladeras





7 comentaris:

  1. M'entra salivera amb la idea de poder assistir a aquest recital. Faré tot el possible per ser-hi de cos present.

    ResponElimina
  2. Ja saps que seràs molt benvingut i celebrat!

    ResponElimina
  3. Una de les coses més meravelloses que ens deixa l'amor(ja que no és etern ni dura per sempre)és el testimoniatge dels sentiments escrits en paper.Aquets sí que perduren provocant una agradable sensació a qui els llegeix o els escolta.
    Que us vagi molt be el recital, m'agradaria poguer-hi assistir però de Cassà de la Selva a Sant Vicenç del Horts hi ha un bon tros!!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies! El recital de poesia eròtica que vam fer el desembre va anar força bé i, a més, vam riure molt. Crec que d'aquest recital (més enllà de la transcendència de la paraula "Amor" i de les infinites lectures, relectures i cataclismes que aquest sentiment pot arribar a provocar) també en sortirem amb un somriure als llavis. I com que el fem en una tasca a les nou del vespre, les barquetes ("montaditos"), la cervesa i el bon vi contribuiran a eixamplar-nos el cor per a l'expansió lletracorferidora.

    Una abraçada, Llir entre Cards i Jordi,

    Jordi Boladeras

    ResponElimina
  5. Jordi, no t'enfadis però... san valentine's day!!!!!! com és? com és? Segur que amb la resposta em deixaràs de pedra, ho sé, que m'hauré de passar les meves paraules!!!

    I per Halloween contes de por vestits de fantasmes?


    Ho sento però algú ho havia de dir... jajajajaja!!!!

    ResponElimina
  6. Laia, suposo que ja t'has llegit la meva pseudojustificació inicial però, a banda d'això, em sembla molt bé el que em dius i no ho penso rebatre.

    És més, transcric a continuació la reflexió que em va fer una amiga (que m'autoritza a penjar-la) sobre la meva proposta, perquè vegis que defensa la mateixa tesi que tu. Ara bé, per "Halloween" et prometo que no farem res.

    Un petonet i endavant les atxes!
    ..............................................

    Comentari de l'amiga:

    "Ho sento, però ja et vaig dir l’altre dia que tenia una reunió escolar, més. Bé, un altre cop serà.

    Ara, la renyada (no és per tu, és per com va tot): com ens hem de veure! Em sembla bé la teva argumentació del fet que també es pot aprofitar aquesta data, tot i que em sembla que qui més ho celebra són els centres comercials i “el tall britànic”.

    Que trist que la globalització i la interculturalitat ens faci promocionar costums i festes aliens i en canvi celebrem les nostres, si és que ho arribem a fer, mig d’amagat i sense fer gaire soroll. Respectar altres cultures no ha de significar renunciar a allò que és nostre, però sembla que el nostre país està fet, cada vegada més, de persones que no saben protegir allò que és seu. La integració i la “multiculturalitat” aquesta que ens volen fer empassar no existeix ni aquí ni enlloc. És un eufemisme per deixar de banda (per no dir eliminar) les nostres coses i “aborregar-nos” a tots igual; Visca l’esperit comercial de les festes i visca la “multiculturalitat” uniforme.

    De festes per celebrar, religioses i paganes, també en tenim, i cada cultura hauria de celebrar les seves i respectar els altres. No entenc per què hem de canviar Sant Jordi (que si que és una celebració més poètica, cultural i sentimental) per Valentí. No entenc per què hem de canviar la Castanyada pel Jalogüin. No entenc per què hem de canviar el Tió i els Reis (en tenim dos!) pel Santa Claus. Sort encara que no han trobat substitut per Sant Joan, però no desesperem, tot arribarà.

    Ja paro que si no començaré a desvariejar.

    Espero que sigui un gran èxit!

    Un altre dia segur que vinc.

    Una abraçada (virtual)"

    ResponElimina