diumenge, 20 de febrer de 2011

L’skyline de Sant Vicenç dels Horts ("...i no rigueu")

           La Torre Clinker de Sant Vicenç dels Horts: ja tenim skyline propi. Fotografia: Josep Sagristà.

La paraula skyline no va significar res per a mi fins que la vaig associar a la imatge de Manhattan des del mar. Per tant, el fet d’intentar aplicar-la al meu poble, Sant Vicenç dels Horts, no tenia cap sentit. Qui ho fes seria titllat de pretensiós i la seva ocurrència l’únic que podria provocar seria la hilaritat general.

El perfil o silueta d’un poble del Baix Llobregat és el de naus, fàbriques, cases, pisos, algun edifici singular i l’església parroquial amb l'obligat campanar, el qual, un cop entrevist, sol guiar-nos al centre urbà de la població.

Les coses són com són fins que canvien. Un bon dia vam saber que, en el terme municipal, havia arrelat i hi creixia una nova criatura gegantina que arribaria als 120 metres d’altura: un forn! Un forn de clínquer beneït per totes les autoritats municipals, nacionals i estatals que, com el seu nom prou indica, han d’autoritzar la construcció d’un monstre de calcinació d’aquestes característiques. Els pares de la criatura eren els Ciments Molins i, és clar, la van alimentar bé perquè fes patxoca: engreixant-la dia a dia es va arribar a empassar 40.000 metres cúbics de formigó i pujar-la diuen que ha costat, només, 118 milions d’euros; xifra irrisòria si comparem la productivitat del forn i la seva previsió d’anys de vida útil amb, per exemple, el que va costar el fitxatge d’un jugador de futbol que em sembla que es diu Cristiano Ronaldo.

Tots els poders que van acudir a batejar el forn el dia de la inauguració, ja fossin de dretes o d’esquerres, van destacar-ne les virtuts i qualitats que, pel que es veu, són clares i rotundes des de tots els punts de vista mediambientals possibles.

Ara sí que els habitants del meu poble ja podrem anar pel món enorgullint-nos de l’skyline de Sant Vicenç dels Horts. Nova York té els seus gratacels, d’acord. Barcelona, unes quantes torres més que notòries, la Sagrada Família i el Tibidabo, d’acord. Però de cop i volta, Sant Vicenç dels Horts té la Torre Clinker (n’invento el nom): un forn immens i altíssim que s’enlaira orgullós cap al cel del Baix Llobregat; comarca fluvial i litoral que demostra, un cop més, la seva resistència a tots els embats de la història.

Quan treballava a Barcelona hi havia un moment en què, des del Passeig de Gràcia veia retallat, al fons del carrer de Casp, el preciós obús de la Torre Agbar. Actualment, cada matí, quan vaig cap a Vallirana, agafo el carrer paral·lel a la via del tren i admiro, al fons, la Torre Clinker, la qual ens legitima, als veïns, de parlar de l’skyline de SVH.


El vídeo Clinker de Josep Sagristà

Conscient d’aquesta realitat, Josep Sagristà ha fet Clinker, el vídeo que calia: testimonia amb les imatges, d’una manera objectiva, la presència d’aquesta construcció en les nostres vides.

Valorar-ne, admirar-ne o criticar-ne l’impacte visual i arquitectònic és cosa de tots. I obtenir arguments per justificar-ne o no la construcció i la funció a què el forn es destina és cosa d’autèntics especialistes; jo, no sabria com ficar-m’hi.

La Torre Clinker de prop, de lluny, des del Puig Castellar, des de les ribes del Llobregat, des del pont que uneix Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, des dels talussos de l’AVE, des dels aiguamolls de Molins de Rei, des d’un carrer en pendent...

Des de totes aquestes perspectives, com actua Josep Sagristà amb la càmera a la mà? Doncs es limita a passar el mirall d’Stendhal per l’skyline paisatgístic on apareix reflectida la nova construcció i en deixa constància d’una manera nítida i transparent.

L’opinió subjectiva que us mereixi la seva objectivitat és, no cal dir-ho, vostra.

Per veure el vídeo només cal que cliqueu l'enllaç següent:
http://www.vimeo.com/20092947

1 comentari:

  1. Felicita al Sacris. A sabut treure bellesa d'un lloc que pot arribar a ser vist com a la quintaessencia del desencert post-industrial.

    ResponElimina