dissabte, 27 d’abril de 2013

Sant Jordi torna a Catalunya

A les paradetes del moll de Bristol, el dia 20 d'abril,
el drac malvat a punt de cruspir-se el nostre heroi



Sant Jordi torna a Catalunya

Oh cavaller, quin destí més cruel
haver hagut d’esmerçar anys i panys
a rescatar la bleda assolellada
de la princesa, eterna figaflor
incapaç d’ajudar-te a derrotar
el drac ordint algun estratagema
des de les files del vil enemic.
¿Tants segles de segrest i sols ha après
a somicar, a plorar i a xisclar?
¿I si es tracta d’un simple victimisme?
Per primer cop a la vida et planteges
que n’estàs fart, que cal que diguis prou,
i cap a Catalunya emprens el vol.
Per penjar els hàbits de cavaller,
per enterrar els costums d’home d’armes
i acceptar que justeges de caler,
tires pel dret i tries Ryanair:
és tan car facturar llances i escuts!,
i amb la cota de malla i l’armadura
ni fart de vi arribaries a seure,
i això obviant el cost del sobrepès;
ah, i oblida’t del cavall socarrat
que cavalques en alguna estampeta.
El vint-i-tres d’abril de dos mil tretze,
a la T1 del Prat, feliç, aterres.
Amb prou feines la bossa de mà amb muda
—calçotets llargs, mitjons i samarreta—,
uns borseguins i gipó carmesí.
Ja a ciutat, t’encamines a una dama
que ven roses i li expliques qui ets,
però comproves que no et veu ni et sent,
i amb els dels llibres et passa el mateix.
I constates que no tens fam ni set,
i que el record del drac i la princesa
no et fa ni fred ni calor, o, si de cas,
t’omple d’una bonhomia innocent
com si es tractés d’un conte o una llegenda.
De sobte algú t’agafa de la mà,
baixes els ulls i, somrient, hi ha un nen
que et diu: vostè és Sant Jordi, veritat?
Ho era, vailet, però me n’he atipat.
¿Tu creus que se n’adonarà, la gent,
que he decidit deixar de barallar-me
amb el drac i abandonar la princesa?
El nen se’m penja al coll, em fa un petó
i, seriós, em parla a cau d’orella:
estimat cavaller universal,
tu ja ets vellet i, tot i que ets valent,
serà difícil que vencis el monstre
si els catalans, units, no t’hi ajudem.
La teva feina ja està feta: mi-te-la!,
roses i llibres omplen els carrers
i la gent amunt i avall passejant
i recordant la teva magna gesta
justament en el dia del teu sant.
Però... si no vaig guanyar... què celebren?
Ningú en sap el resultat, del combat,
i, de derrotes, als d’aquí ens en sobren.
Com que has tornat, ara ens toca a nosaltres
de rematar la teva àrdua història
amb l’arma més legítima de totes:
la d’avançar ben junts com un sol home
amb els drets universals a les mans,
els drets de l’home i també els drets dels pobles.
Només així, Sant Jordi, vencerem
el drac, salvaguardarem Catalunya
i enlairarem la nostra llengua al cim
d’estima i de respecte que es mereix.
Ara ets tu, cavaller, qui s’ha distret,
i el nen ho nota i et demana en què penses.
Doncs en el món, que és ple de dones belles
i incomparables en seny, passió
i llestesa amb el rostit de princesa
que vaig deixar en contrades ignotes.
¿No s’ofendran si els dedico un poema?
I el petit herald et requesta, amatent:
qui no s’arrisca no pisca, valent!
                             
Bristol, 19-21 d’abril / Sant Vicenç dels Horts, 22 d’abril


Una cervesa local de Bristol, torradeta i bona,
que ens reafirma allò que ja sabem:
que ens cal ser independents
per alliberar-nos del drac





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada