diumenge, 4 de novembre de 2012

Mocador


            
            Ni estels ni barres ni llunes ni sols,
            que cap bandera no usurpi el meu nom.

            Cap bandera, si no és justa, no és prou
            per enterrar-hi el tresor de cap vida.

            Cap drap que onegi en una asta no és res
            si no s’hi hissa el batec de l’home lliure.

            I en l’anhel d’enlairar algun teixit
            que es faci seu el neguit del meu cor,

            la suor de l’esforç en el treball
            i l’empara de les llengües petites,

            de la bugada trec el mocador:
            l’estenc, l’admiro i li reto homenatge.

            Heus-la aquí, la bandera dels senzills,
            la bandera dels qui no en tenim cap
            —símbol humil dels qui no tenim res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada