Ni estels ni barres ni llunes ni sols,
que cap bandera no usurpi el meu nom.
Cap bandera, si no és justa, no és prou
per enterrar-hi el tresor de cap vida.
Cap drap que onegi en una asta no és res
si no s’hi hissa el batec de l’home lliure.
I en l’anhel d’enlairar algun teixit
que es faci seu el neguit del meu cor,
la suor de l’esforç en el treball
i l’empara de les llengües petites,
de la bugada trec el mocador:
l’estenc, l’admiro i li reto homenatge.
Heus-la aquí, la bandera dels senzills,
la bandera dels qui no en tenim cap
—símbol humil dels qui no
tenim res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada