Com cada any, i en van 16, el Sacris ha dissenyat la invitació de la Trotada-Torronada d'aquest 2011 que s’acaba. |
Ahir, 23 de desembre, vam celebrar la 16a edició de la Trotada-Torronada a Sant Vicenç dels Horts. Vam ser menys que altres anys, probablement a causa de la proximitat de Nadal i dels múltiples compromisos laborals, associatius, comercials, etc., que assumim aquests dies.
També cal dir que no tothom té ganes de posar-se a caminar l’antevigília de Nadal, a les set del vespre, ja de nit, sabent que t’esperen de tres a quatre horetes de camins i senders seguint el perímetre muntanyenc del nostre municipi. La llanterna, la companyia dels bons amics i la nocturnitat d’un petit massís de la serralada litoral són els únics i grans atractius d’aquesta sortida.
De vegades, però, l’aventura més senzilla té alguna sorpresa que ens assalta inesperadament. El Xavi Granel, soci del Club Excursionista de Sant Vicenç (CESV), ens descobria —a la família Doñate-Rivilla (l’Oriol, la Carme, l’Arnau i la Xènia) i a un servidor— un petròglif a tocar del cim del Montpedrós! Segons els especialistes, possiblement una representació primitiva del mític carro del sol. El Montpedrós és el topònim de la muntanya que també coneixem com a Sant Antoni perquè agafa el nom de l’ermita que en corona el cim. A la llum dels leds, el megalitisme ens picava l’ullet. Quanta màgia històrica en una pedra i tan a prop de casa!
Per als qui us pugui interessar el tema, us copio aquest enllaç d’una pàgina web en anglès (el Google us la traduirà al català prou entenedorament) on podreu llegir el treball dels experts Francesc Anguas, Albert Fàbrega, Joana M. Huélamo i Josep M. Solias sobre aquesta troballa:
Ja a casa, a més de reposar, vam menjar entrepans i torrons; vam beure refrescos i cava; vam fer el sorteig de material esportiu que tan amablement —i malgrat la crisi— van aportar el Jaume i l’Eulàlia de les botigues Via Esport/Base de Sant Vicenç dels Horts (moltes gràcies, amics); i vaig recitar el També vindrem, Infant, a l’hora vella de J. V. Foix que, finalment, m’he après de memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada