Naixeràs a Endasilasie

Nen a l'esquena de la mare fotografiat a Wukro (Tigray-Etiòpia), el 7 de desembre de 2011. Foto: Mercè Andreu

Naixeràs a Endasilasie, a tocar

de Wukro, a la regió del Tigray

—Etiòpia—, la nit de Nadal.

Magre i escarit de roba, creixeràs

descalç i passant gana fins que a Airam,

ta mare, algun veí li parlarà

d’un microcrèdit que atorguen ferangis:

una vaca lletera i el compromís

de retornar, quan neixi, una vedella.

De nom Susej, l’escola és massa lluny

per a un marrec, però camps a través

hi faràs cap amb el quadern, el llapis

i cinc litres de llet que duus a vendre.

Ser pobre és car: et costarà la vida.

Estimaràs fins a fer-te’n la pell,

apostant per l’amor com a font de justícia,

raser i sedàs de les desigualtats.

Per al sistema dictatorial

de mercats financers que ens esclavitza,

pretendre la redistribució

de la riquesa per salvar els pobres

és la idea heterodoxa més temible

que un home pot arribar a abraçar,

molt més nociva que desobeir

la tan antiga llei del talió.

Tu incompliràs aquesta llei primària,

i difondràs, amb els actes, la pèrfida

utopia de repartir injera

de tef, pau i salut per a tothom.

Amb un currículum així, Susej,

ni que sigui per un sou de misèria,

quin patró s’arriscarà a contractar-te?

Que siguis pobre, passi; però pobre,

rebel i enamorat de l’ésser humà

és subversiu, del tot inacceptable.  

Moriràs crucificat, condemnat

pels summes sacerdots del poderós

sanedrí invisible i universal:

Stacrem, Oicaztilabolg i Tnemamra.

No obstant això, abans caldrà que neixis:

a Endasilasie t’espera una mare

amb dues mans, un cor i el bressol

d’amor amb què les dones han gronxat,

des de temps immemorials, la història

tendra i dramàtica dels cadells humans.

Bon Nadal i venturós 2012

Fa anys vaig escriure un poema de Nadal que començava dient "Cada any neixes un cop; i te'n refies / que tot estigui a punt? (...)". La primera setmana de desembre, en un poblat rural i disseminat d'Etiòpia, a prop de la ciutat de Wukro, anomenat Endasilasie (enda vol dir "L'indret": l'indret de Silasie), vaig veure aquest estable dins d'una casa:

 

La proximitat de les festes nadalenques em va fer pensar en el renaixement de Crist a l'Àfrica (la idea del "cada any neixes un cop"). I, concretament, per què no!, en el "pessebre" que veieu.

En aquesta casa hi érem perquè vam anar a parlar amb la senyora que surt a la fotografia, la qual havia accedit a un dels microcrèdits que li va concedir l'ONG catalana ADIA (Associació per al Desenvolupament de la Infància d'Àfrica) consistent en una vaca lletera de la qual venen la llet i fan mantega. El retorn del microcrèdit consisteix a lliurar una vedella d'un any. La inseminació de la vaca es fa de manera artificial i no corre a càrrec de la propietària. A Etiòpia tot és difícil: justament durant la nostra visita, tant la vaca com la vedella (que és a punt de fer l'any) patien una malaltia vírica el tractament de la qual també el sufraguen els gestors etíops del projecte, la qual cosa vol dir que, en última instància, també l'acaba pagant ADIA.

 

Amb relació a certes parauletes que surten en el poema, ferangi és el terme col·loquial que usa la població del Tigray per referir-se als forasters, estrangers o guiris, vaja. Els nens, quan et veuen, criden "ferangi, ferangi, ferangi..." tot contents, i les mares somriuen indulgents: "no en feu cas, són canalla".

A la viquipèdia en diu això: [El nom probablement deriva de l'àrab paraula faranj o ifranj, o persa farangi , que significa " francs ". A Etiòpia , ferenj o ferenji té el mateix significat, com ho fa Farang en tailandès. L'origen del nom és probablement dels grecs bizantins que eren veïns dels occidentals;. aquest ús es va estendre a Orient Pròxim, Àsia, Àfrica i fins i tot a la Xina ^[3] els grecs encara a vegades utilitzen fracàs [n] gkoi (φράγκοι) com un exònim per als europeus occidentals, i en el grec modern el terme ferengi (φερέγγυος, ο φέρων-εγγύηση, ο δυνάμενος να εγγυηθεί) es tradueix literalment com "el poder [" ós "(= portar)] de garantia (es)", el digne de confiança , i no només d'una manera econòmica! El terme va ser utilitzat com un terme despectiu en part a l'Índia per referir-se als britànics.]

La injera és el pa etíop fet amb un cereal, el tef, adaptat a l'altura i a les condicions climàtiques del país.

Els noms propis de persona exòtics que apareixen tenen fàcil solució: llegiu-los de dreta a esquerra.

I el to filocristianocomunista és fàcil d'entendre: ¿com es pot salvar la gent que viu en la pobresa i la misèria més extremes si no és mitjançant un plantejament d'amor al proïsme i de redistribució de la riquesa?