diumenge, 24 de juliol de 2011

Uns Skallots sense la Laia

Uns Skallots sense la Laia Torras 
són, a molt estirar, uns esquellerincs. 
Sense la Laia, els Correquintos perden 
uns quants graus i esdevenen Correquarts. 
Sense la Laia, la cervesa és tèbia 
i les begudes semblen esbravades. 
La lluna alternativa abaixa el puny 
abans d’hora i s’eclipsa de badalls. 
Uns Skallots sense la Laia, ai!, 
perden la traca de la riallada 
que ella gasta, sovint, a la impensada. 

Aquest any, passi, però en nom del poble, 
jura’ns que no ho faràs mai més, 
això de fer-te absent per Skallots. 
Els teus amics i tu els vau començar, 
i ahir se’ls veia tristos sense tu. 
La meva bombona de butà i jo, 
cansadets d’haver fet la caminada, 
vam seure als peus de l’església amb un got 
de birra i no ho vam poder evitar: 
enmig de l’alegria ‘alternativa’, 
de la Festa que engoleix l’altra Festa, 
nosaltres, i el Nil també, t’enyoràvem.


Skallots 2011, onze anys de festa alternativa. FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada