diumenge, 31 de juliol de 2011

El nen que no bufava les espelmes

Per al Jordi Castellano Boladeras,
el nen que de petit no bufava les espelmes.
 
 
El nen que no bufava les espelmes
desconcertava els pares i els tiets
un cop a l’any, pel seu aniversari.
El pastís li agradava. Bufar-lo, no.
Després d’uns quants intents tots desistien
perquè, amb raó, el petit s’obstinava
a fer que no i que no amb el cap, tossut.
¿Algú em podria dir què hi fa una espelma
encesa i fumejant en un pastís
de mantega amb sanefa de cacau? 
El nen que no bufava les espelmes
ja fa uns quants anys que creix i s’ha fet gran.
Ara que bé s’acosta a la trentena,
quan té un pastís davant, abans de bufar
s’ho pensa, mira inquiet a dreta i esquerra,
i, per més que no ho vegi clar, inspira,
inicia una aclucada lleu d’ulls
i, armant-se de valor, va i esbufega.
Instants després, confirma la sospita
i se n’alegra: els desitjos, qui ho sap!,
però el pastís no ha desaparegut 
malgrat la flama, la bufada i el fum.

2 comentaris:

  1. Jordi que maco t'ha quedat! Aquest nen es el meu i el que l'ha escrit el seu tiet es a dir el meu germà. Gràcies!

    Roser Boladeras

    ResponElimina