Per al Jordi Castellano Boladeras,
el nen que de petit no bufava les espelmes.
El nen que no bufava les espelmes
desconcertava els pares i els tiets
un cop a l’any, pel seu aniversari.
El pastís li agradava. Bufar-lo, no.
Després d’uns quants intents tots desistien
perquè, amb raó, el petit s’obstinava
a fer que no i que no amb el cap, tossut.
¿Algú em podria dir què hi fa una espelma
encesa i fumejant en un pastís
de mantega amb sanefa de cacau?
El nen que no bufava les espelmes
ja fa uns quants anys que creix i s’ha fet gran.
Ara que bé s’acosta a la trentena,
quan té un pastís davant, abans de bufar
s’ho pensa, mira inquiet a dreta i esquerra,
i, per més que no ho vegi clar, inspira,
inicia una aclucada lleu d’ulls
i, armant-se de valor, va i esbufega.
Instants després, confirma la sospita
i se n’alegra: els desitjos, qui ho sap!,
però el pastís no ha desaparegut
malgrat la flama, la bufada i el fum.
Jordi que maco t'ha quedat! Aquest nen es el meu i el que l'ha escrit el seu tiet es a dir el meu germà. Gràcies!
ResponEliminaRoser Boladeras
m'agrada, molt.
ResponElimina