 |
| Eugeni Andreu Garro, l'home a celebrar, amb les tres filles |
L’home que ha nascut a Sant Vicenç dels Horts un 13 de juliol de 1931.
L’home que ha vist com son pare moria a la guerra.
L’home que, des de petit, ha ajudat els avis a tirar endavant la terra.
L’home que s’ha llevat a la matinada, ha passat pel Born, ha descarregat al mercat de Sant Antoni, ha muntat la parada i ha començat a vendre fruita i verdura fins que han arribat la dona i les filles, i se n’ha anat a esmorzar com Déu mana.
L’home que, a mig matí, ha agafat la furgoneta i ha fet camí directament al camp de Pallejà.
L’home que ha llaurat, ha cavat, ha fangat, ha eixarcolat, ha sembrat o ha collit, i que, cap al tard, quan ja gairebé no s’hi veia, ha tornat a casa.
L’home que, abans de pujar a sopar, ha encaixat fruita o ha triat pomes.
L’home que escolta la ràdio.
L’home que beu amb porró.
L’home que fumava caliquenyos.
L’home que mai ha tingut un no a qui li ha demanat ajut per fer mudances i carregar mobles i andròmines.
L’home que estima la dona i les tres filles amb un amor de debò i una immensa paciència.
L’home que pateix quan s’ha de patir, i que menja, beu i folga quan s’ha de folgar.
L’home que és del Barça.
L’home que juga a la loteria.
L’home que ha tingut una fortalesa física natural, que ha dormit poc, que ha treballat com pocs i que ha superat malalties compromeses.
L’home que valora l’ordre i la disciplina.
L’home que creu que ell i el seu país han de ser tan lliures com qualsevol altre, perquè ni ell ni el seu país no deuen res a ningú.
L’home que llegeix el diari Avui cada dia.
L’home que respecta les creences dels altres a canvi d’una sola condició: que respectin les seves.
L’home que fluixeja una mica de vista i que ha perdut molta oïda.
L’home que és feliç de tenir al seu costat una dona com la que té i de la qual sempre ha estat enamorat.
L’home que té un cor gran, mèdicament diagnosticat, i un gran cor, generosament, personalment i familiarment posat a prova.
L’home que és un exemple de bondat i valors.
L’home que ha estat, és i serà pagès tota la vida.
L’home que és el meu sogre i de qui encara aprenc cada dia.
Sí: l’home aquest, l’Eugeni Andreu Garro, avui fa 80 anys, i tots fem pinya al seu costat per celebrar-ho i, sobretot, per celebrar-lo.
Per molts anys!
Felicita'l de part meva si us plau.
ResponEliminaI de part meva també
ResponEliminaGràcies, Lluís i Maria, així ho faré!
ResponEliminaohhh!!!! l'home que és el meu avi!!!
ResponEliminajo vull un home com el meu avi!
Ai... he comentat amb un altre nom... però sóc jo!
ResponElimina