dijous, 14 de juliol de 2011

L'home a celebrar

Eugeni Andreu Garro, l'home a celebrar, amb les tres filles

L’home que ha nascut a Sant Vicenç dels Horts un 13 de juliol de 1931.
L’home que ha vist com son pare moria a la guerra.
L’home que, des de petit, ha ajudat els avis a tirar endavant la terra.
L’home que s’ha llevat a la matinada, ha passat pel Born, ha descarregat al mercat de Sant Antoni, ha muntat la parada i ha començat a vendre fruita i verdura fins que han arribat la dona i les filles, i se n’ha anat a esmorzar com Déu mana.
L’home que, a mig matí, ha agafat la furgoneta i ha fet camí directament al camp de Pallejà.
L’home que ha llaurat, ha cavat, ha fangat, ha eixarcolat, ha sembrat o ha collit, i que, cap al tard, quan ja gairebé no s’hi veia, ha tornat a casa.
L’home que, abans de pujar a sopar, ha encaixat fruita o ha triat pomes.
L’home que escolta la ràdio.
L’home que beu amb porró.
L’home que fumava caliquenyos.
L’home que mai ha tingut un no a qui li ha demanat ajut per fer mudances i carregar mobles i andròmines.
L’home que estima la dona i les tres filles amb un amor de debò i una immensa paciència.
L’home que pateix quan s’ha de patir, i que menja, beu i folga quan s’ha de folgar.
L’home que és del Barça.
L’home que juga a la loteria.
L’home que ha tingut una fortalesa física natural, que ha dormit poc, que ha treballat com pocs i que ha superat malalties compromeses.
L’home que valora l’ordre i la disciplina.
L’home que creu que ell i el seu país han de ser tan lliures com qualsevol altre, perquè ni ell ni el seu país no deuen res a ningú.
L’home que llegeix el diari Avui cada dia.
L’home que respecta les creences dels altres a canvi d’una sola condició: que respectin les seves.
L’home que fluixeja una mica de vista i que ha perdut molta oïda.
L’home que és feliç de tenir al seu costat una dona com la que té i de la qual sempre ha estat enamorat.
L’home que té un cor gran, mèdicament diagnosticat, i un gran cor, generosament, personalment i familiarment posat a prova.
L’home que és un exemple de bondat i valors.
L’home que ha estat, és i serà pagès tota la vida.
L’home que és el meu sogre i de qui encara aprenc cada dia.

Sí: l’home aquest, l’Eugeni Andreu Garro, avui fa 80 anys, i tots fem pinya al seu costat per celebrar-ho i, sobretot, per celebrar-lo.

Per molts anys!



Sant Vicenç dels Horts, 13 de juliol de 2011

5 comentaris:

  1. Gràcies, Lluís i Maria, així ho faré!

    ResponElimina
  2. ohhh!!!! l'home que és el meu avi!!!
    jo vull un home com el meu avi!

    ResponElimina
  3. Ai... he comentat amb un altre nom... però sóc jo!

    ResponElimina