dissabte, 1 de novembre de 2014

Se us veu el metacrilat!



Urna de metacrilat: uns 30 euros per unitat

Als de Ciutadans se’ls veu el metacrilat cada dos per tres i constato que no els agrada gens el cartró. En un Debat obert sobre una Catalunya independent que es va fer a Sant Vicenç dels Horts el 17 d’octubre, Xavier Alegre, exregidor socialista de Sant Feliu de Llobregat, ara militant de Ciutadans, deia que a ell, arribat el moment, sí que li semblaria bé votar... “Pero en urnas de metacrilato, no de cartón, como si estuviéramos en Burkina Faso”. Deu tenir coneguts en aquesta república independent de l’Àfrica Occidental que l’han informat que voten en urnes d’aquest material ecològic i les troba massa austeres. El 28 d’octubre, en la tertúlia Vint-i-tres vint-i-quatre del canal de televisió 324, Inés Arrimadas, diputada del Parlament de Catalunya per Ciutadans, parlant del procés participatiu del 9N, va recalcar en to burleta que les urnes eren de cartró. On s’és vist, això! Havent-hi com hi ha urnes transparents de polimetilmetacrilat, ¿per què hem d’africanitzar-nos com els burkinesos i ser la riota d’Occident votant en urnes de cartró? Dedueixo que el medi ambient no deu ser gaire important ni per a ells ni per al seu electorat.

Tanta insistència en les urnes de metacrilat em té encuriosit en un partit, Ciutadans, que flirteja amb UPyD per mirar de trobar punts d’acord que els permeti arribar a una entesa. Segur que la trobaran perquè totes dues organitzacions polítiques estan d’acord a criticar els corruptes individuals (ja en tenen uns quants a les seves files), però ni l’una ni l’altra estan disposades a canviar res que qüestioni obertament l’arrel de la corrupció. ¿Què vol dir això? Doncs que no qüestionen les estructures d’Estat anacròniques que sostenen el sistema econòmic neoliberal ni tampoc volen regenerar en profunditat els poders executiu, legislatiu i judicial de l'Estat, carregats de deficiències democràtiques, d’interessos i de corrupteles a causa dels seus orígens filofranquistes.

Si avui a Ciutadans li agrada el metacrilat, fem política-ficció i viatgem en el temps als anys seixanta: ¿us imagineu de quin material per a les urnes s’haurien enamorat els seus dirigents durant el tardofranquisme? ¿De la baquelita, del llautó...? Nooo! Llavors, en nom de la legalitat dictatorial vigent, haurien impedit la votació pel dret a decidir o per qualsevol altra llibertat en urnes de vidre, i les haurien reclamades de fòrmica, resina d’ureaformaldehid que ja només recorden els nostàlgics del mal gust i del vell règim.


Urna de cartró: 2 euros per unitat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada