 |
| Urna de metacrilat: uns 30 euros per unitat |
Als de Ciutadans se’ls veu el metacrilat cada dos
per tres i constato que no els agrada gens el cartró. En un Debat obert sobre una Catalunya independent
que es va fer a Sant Vicenç dels Horts el 17 d’octubre, Xavier Alegre,
exregidor socialista de Sant Feliu de Llobregat, ara militant de Ciutadans,
deia que a ell, arribat el moment, sí que li semblaria bé votar... “Pero en urnas de metacrilato, no de cartón, como si
estuviéramos en Burkina Faso”. Deu tenir coneguts en aquesta república
independent de l’Àfrica Occidental que l’han informat que voten en urnes
d’aquest material ecològic i les troba massa austeres. El 28 d’octubre, en la
tertúlia Vint-i-tres vint-i-quatre del
canal de televisió 324, Inés Arrimadas, diputada del Parlament de Catalunya per
Ciutadans, parlant del procés participatiu del 9N, va recalcar en to burleta
que les urnes eren de cartró. On s’és vist, això! Havent-hi com hi ha urnes
transparents de polimetilmetacrilat, ¿per què hem d’africanitzar-nos com els
burkinesos i ser la riota d’Occident votant en urnes de cartró? Dedueixo que el
medi ambient no deu ser gaire important ni per a ells ni per al seu electorat.
Tanta insistència en les urnes de metacrilat em té encuriosit
en un partit, Ciutadans, que flirteja amb UPyD per mirar de trobar punts
d’acord que els permeti arribar a una entesa. Segur que la trobaran perquè totes
dues organitzacions polítiques estan d’acord a criticar els corruptes
individuals (ja en tenen uns quants a les seves files), però ni l’una ni
l’altra estan disposades a canviar res que qüestioni obertament l’arrel de la
corrupció. ¿Què vol dir això? Doncs que no qüestionen les estructures d’Estat anacròniques
que sostenen el sistema econòmic neoliberal ni tampoc volen regenerar en
profunditat els poders executiu, legislatiu i judicial de l'Estat, carregats de
deficiències democràtiques, d’interessos i de corrupteles a causa dels seus
orígens filofranquistes.
Si
avui a Ciutadans li agrada el metacrilat, fem política-ficció i viatgem en el temps als anys seixanta: ¿us imagineu de
quin material per a les urnes s’haurien enamorat els seus dirigents durant el
tardofranquisme? ¿De la baquelita, del llautó...? Nooo! Llavors, en nom de la
legalitat dictatorial vigent, haurien impedit la votació pel dret a decidir o
per qualsevol altra llibertat en urnes de vidre, i les haurien reclamades de fòrmica,
resina d’ureaformaldehid que ja només recorden els nostàlgics del mal gust i del vell règim.
 |
| Urna de cartró: 2 euros per unitat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada