Menció especial per a un poema fet exprés |
A Rocafort de Bages se celebra, des de fa setze anys, el Premi de Poesia Senyora Josefina Oliveras (vídua de Guañabens) que jo he tingut la sort de guanyar en dues ocasions i de quedar-ne segon en una altra. Aquest premi s’atorga el dia 1 de maig, que concideix amb la Festa Major de Rocafort, poblet situat a 421 m d’altitud en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, a l’esquerra de la riera de Mura, dins un entorn privilegiat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Muny i Serra de l’Obac. Actualment, forma part del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
L’acte sol aplegar un bon nombre de veïns i té
un ritme agradable que no es fa gens pesat. Després de la benvinguda per part
del regidor de Cultura, es llegeix l’acta del jurat i es lliuren els premis. A
continuació, els dos poetes guardonats llegeixen els seus treballs i l’alcalde
tanca l’acte amb un breu parlament. Visitar Rocafort, si el temps primaveral hi
acompanya, és un gust que, en el cas que hi vagis a recollir un premi,
s’intensifica.
Tot aquest preàmbul em serveix per explicar
que, enguany, decidit novament a participar-hi, vaig gosar fer una proposta
poètica diguem que un xic especial. En comptes de presentar-hi un recull de
poemes de tema “lliure”, em vaig centrar en l’entorn de Rocafort i en la persona
i personalitat de Josefina Oliveras i Ferrer (1910-1996), qui dóna nom al premi
ben merescudament. Si en voleu conèixer vida i obra, aquí teniu un enllaç a
“Manresanes que han fet història”, que us la donarà a conèixer:
Segons va explicar el regidor de Cultura i membre
del jurat, així com el primer premi va quedar força clar des de la primera
puntuació, per al segon vam ser quatre els aspirants empatats a punts i, per
tant, es va haver de deliberar fins a decidir qui se l’emportava. Un cop
decidit, a proposta d’Anna Grau Guañabens, néta de Josefina Oliveras, es va
proposar de reconèixer el meu treball amb una menció especial, i van quedar que
em demanarien si em feia res d’acudir a Rocafort el mateix dia 1 de maig a
llegir-lo, a la qual cosa jo, un cop informat, vaig accedir perquè sempre he
defensat que, en això dels premis, s’hi ha de participar “a les verdes i a les
madures”. Diguem que un treball fet exprés havia merescut una menció especial.
Amb Josefina Guañabens Oliveras, filla de Josefina Oliveras, i José Luis Irujo Fatuarte, metge amic de la família Guañabens-Oliveras |
Amb Anna Grau Guañabens, néta de Josefina Oliveras i membre del jurat del premi |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada