Oh, qui hagués llegit Montaigne de cap a cap en francès —o en català, amb la magnífica versió de Vicent Alonso— i hi sabés trobar sàvies reflexions sobre l’amor, la bellesa i la perfecció inherents a aitals conceptes!
Ara bé: potser davant d’aquestes dues bombones de butà no calen gaires barrinades perquè endevineu de quina de les dues n’estic bojament enamorat. Exactament: de la de la dreta. Mireu-la bé: és imperfecta!
Estaven les dues assegudes en aquest banc, amb la indolència de qui deixa passar la tarda de dissabte amb un fons d’heura enfiladissa i... zas! Cupidell m’ha dardat amb la bombona de la meva vida. M’hi he acostat amb timidesa. Tot s’ha de dir, les dues m’han somrigut, però l’elecció ja m’havia assaltat a la impensada.
Avui mateix hem començat a sortir junts i immediatament s’ha avingut a venir a viure a casa.
Em feia molta il·lusió presentar-vos-la: es diu “Bombona” de nom i “de Butà” de cognom.
Guapa, no...??? Trobo que fem parella.
Ja es veritat el que diuen "l'amor es cec", potser es enveja, perquè ara que la miro bé, si que es maca si, ja.ja.
ResponEliminaAi que es maco! Veig que mentre sigui del gènere femení (LA bombona) ja et serveix. En fi, que sigueu molt feliços (vigila que crec que ella te molts gasos!)
ResponElimina