divendres, 8 de desembre de 2017

Oda a Europa



Escolta, Europa, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — minoritzada;
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua — pocs t’han parlat;
en les oficials, massa.

T’han parlat massa — dels grans estats
i dels que per la pàtria moren;
els teus imperis — i els teus records,
records i imperis — només de morts:
has viscut guerres.

Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què confondre guany amb diners?
Dins d'un país — guany és la gent,
guany pels d'avui — i pels que vindran;
sotmesa, és morta.

Massa t'entestes — en els mercats
i massa poc en la justícia:
tràgica et vincles — al capital,
i, en cas de crisi — i de retallades,
rescates bancs — sacrificant pobles,
oh trista Europa!

Jo he vist les barques — plenes de gent
que fuig de la misèria — per salvar la pell:
derrotats marxen — cap a l’atzar;
i tu els abandones — enmig del mar
com una folla.

On són les barques? — On són els fills?
Pregunta-ho al Llevant i a l’ona brava:
tot ho perdràs, — no tens vergonya.
Europa, Europa, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
clausura el club d'estats,
somriu al món i respecta llengües i nacions.

On ets, Europa? — No et veig enlloc.
No sents el nostre clam eixordador?
No entens aquesta cultura — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre pobles i fills?
Adeu, Europa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada