Magda Clanchet, antifeixista sempre fidel a la lluita per les llibertats

Magda Clanchet (1915-2011)

La Magda va morir el diumenge 13 de març de 2011 a Tarragona, a punt de fer 96 anys. La recordo venint a comprar a La Joia, la botiga dels pares. Jo devia tenir uns cinc o sis anys. Potser perquè era presumida i es vestia amb una estètica afrancesada, desprenia un aire d’estrangera, mes no ho era. El seu català tenia un deix particular a causa dels anys que havia viscut a l’exili i, tot sovint, quan no trobava la paraula que buscava, la deixava anar en francès. Els anys seixanta, ma mare —indiferent a la fama de ‘comunistes’ amb què bona part de la gent de Sant Vicenç dels Horts menystenia la parella formada per ella i el Pere Cuyàs— li havia demanat que ensenyés francès al meu germà. La Magda s’hi va posar encantada de la vida. Venia a casa, s’emportava el Rafel i el feia xerrar en francès. A fe que aquesta breu immersió lingüística li devia servir perquè el meu germà tota la vida ha parlat un francès envejable.

La Magda era una jove rebel que ben aviat es va educar en la lluita per la llibertat. El 1936 va ingressar a les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya i, un any més tard, el 1937, al PSUC. Amb 22 anys va ser elegida regidora de l’Ajuntament de Tarragona. Acabada la guerra, es va veure abocada a l’exili. Com tants d’altres vençuts, va passar per l’experiència dels camps de concentració francesos, però va tenir una mica més de sort i va ser acollida per una família. A partir de 1940 i fins al seu retorn a Catalunya, a més de lluitar a favor de la resistència francesa, va ser la responsable en aquell país de les activitats de les dones del PSUC, “Dones de Catalunya”.

El 1959, malgrat el risc a què s’exposava, va tornar definitivament a Catalunya amb el seu company Pere Cuyàs, el qual seria, anys a venir, amb el PSUC, el primer alcalde democràtic de Sant Vicenç dels Horts després de la dictadura. Tots dos van treballar conjuntament en la distribució de la premsa clandestina: Treball, La Veu del Camp i Mundo Obrero. L’any 1973, la Magda va ser detinguda per la policia, conjuntament amb 113 companys més, durant la celebració d’una reunió de l’Assemblea de Catalunya. Empresonada durant 36 dies a la presó de dones de Trinitat Vella, en va sortir convençuda que el franquisme era a les acaballes.   

   

El 1982 es va matricular als Cursos de Català per a Adults i jo vaig tenir l’honor de tenir-la com a alumna. Malgrat la seva vida apassionant, no solia explicar batalletes a menys que li ho demanessis expressament. Continuava sent la dona d’aparença estrangera, però el seu humor era ben català. A l’hora de fer els exercicis, les seves argúcies em desarmaven i ens feia riure a tots. Per exemple, al final d’una redacció podia escriure: “Posa els accents següents on calgui: ```````´´´´´´´.” I afegia: “liberté, egalité, fraternité” així, en francès, i es quedava tan tranquil·la.

El dilluns 14 de març, al cementiri de Tarragona, hi havia nou persones per dedicar-li l’últim comiat: dues de Tarragona, dues de Reus i cinc de Sant Vicenç dels Horts. La Magda Clanchet va ser una dona ferma, insubornable, fidel als principis amb què va créixer i als quals va dedicar la seva vida. També va ser una dona amable, dolça i entranyable. Potser si hagués tingut un mínim afany de protagonisme l’hauríem vist en col·loquis o entrevistes exposant la seva experiència vital de lluitadora antifeixista abans, durant i després de la Guerra Civil, però mai no en va tenir cap.

Fins sempre, estimada Magda!

El teu record, a Sant Vicenç dels Horts, perdurarà molts anys.